Pizza casolana. Una altra versió

Si ho veiessin els Napolitans es portarien les mans al cap ... que esteu fent? això és per a vosaltres una pizza?
La meva amiga Isabel que és de la terra, de Puigreig, manté i assegura que la pizza és un pa amb tomàquet mal fet, no sé, no sé què dir ...


La massa aqui cadascú la fa com li sembla, ami m'agrada posar-li una mica de llevat fresc, i fer la massa fina, i  els ingredients que podem posar a sobre de la massa són infinits.
En aquestes hem posat Pernil dolç, altre de trossets de pollastre especiats, i una altra, per a mi, de verdures prèviament saltejades, i per descomptat tomàquet, orenga i mozzarella.

Un sopar ideal per una Diada de l'onze de Setembre



Ingredients

-Farina
-Aigua
-Surt
-Levadura Fresc de forner
-tomate ratllat cru, de llauna o fresc
-Orenga
-formatge mozzarella
-Altres formatges (roquefort,emmental...)
-Pernil, Tonyina, verdures, el que més ens agradi.


Per elaborar la massa no tinc unes quantitats exactes poso les quantitats mentre estic pastant per la textura, vaig pastant fins que em queda una massa fina que no s'enganxa a les mans.
Primer fem un volcà sobre del marbre de la cuina amb la farina li posem una mica de sal, dissolem un trosset de llevat en aigua tèbia i ho anem afegint a la farina i barrejant, fins i tot ens queda una massa, com us he dit, suau i que no s'enganxa a les mans.
Deixem la massa reposar tapada amb una drap una bona estona, una hora, més o menys.
Després la estenem i és hora de posar el tomàquet, el que mes ens agradi, mozzarella i l'orenga.
La cocció al forn a 200 graus fins que la vegem ben feta.
No és una pizza italiana autèntica, però amb els ingredients que més ens agraden i amb la massa més fina o més gruixuda, a gust de cada comensal tenim unes pizzes delicioses!